NATURACORPS  /  DALMATES SENSE FRONTERES 

Entrevista realitzada per un periodista d’ATV, a l’Aline Sennegon, Presidenta de l’Associació Humanitària « Dalmates Sense Fronteres ».  

NATURACORPS és una empresa comercial de productes cosmètics ecològics, que va ser creada per ajudar els nens a ser escolaritzats i al desenvolupament econòmic de la regió del Sanguié, al Burkina Faso, a l’Àfrica Occidental.   L’Associació Dalmates Sense Fronteresajuda les agrupacions de dones per a la transformació i la fabricació de la mantega de karité al Burkina, i de l’oli d’argània al Marroc. Aquests productes provenen del treball solidari, per un mercat equitable i just. No tenim cap intermediari i treballem directament in situ amb col·lectius de dones.

L’associació « DALMATES SENSE FRONTERES » permet l’escolarització de prop de 150 nens,                

necessitats o orfes i ajuda les dones a valoritzar la

seva feina per tal de proporcionar-les-hi una autonomia

financera. En col·laboració amb NATURACORPS Entreprise,

contribuïm al desenvolupament econòmic de tota

aquesta regió. 

 

aline-enfantsbfweb

Entrevista a la Presidenta

Senyora Aline Sennegon

Q – Com va néixer l’Associació « Dalmates Sense Fronteres »?

Aline S. –L’Associació « Dalmates Sense  Fronteres  » o, en francès « Dalmatiens Sans Frontière »  va néixer desprès d’un viatge al Burkina Faso fa prop de 20 anys, a l’Àfrica Occidental, animada per l’alegria, les ganes de viure, d’aprendre i de conèixer… He resolt el meu secret, he trobat el meu camí: compartir, ajudar, comunicar i viure lliure.

Aquest viatge per l’Àfrica em va inspirar dues coses meravelloses: treballar per mi i ocupar-me dels demés. El meu destí m’ha curat i ha guiat els meus passos. He escrit, plorat i m’ha encantat ser present en aquest món replet d’emocions, d’ombres i de llum. Sentir aquesta alegria infinita: el do i l’acció. La fe i la voluntat són les meves eines subtils, tot sembla més fàcil amb elles!

L’Univers ens ofereix múltiples facetes per que ens puguem harmonitzar, ancorar-nos i ballar en la llum. Poc a poc, la meva missió anava agafant forma, el meu cor anava creixent, les marques de les ferides anaven desapareixent. La compassió anava despertant en mi, l’alegria era present…Això va ser al 1997!

L’Àfrica m’ha donat l’ocasió d’emprendre aquest viatge interior, d’ultrapassar les meves pors i les aparences fugaces i canviants de les coses, per accedir al món de les idees. Entendre que algunes realitats són formes il·lusòries, que poden oposar-se al saber. Portada per una voluntat de vèncer-me a mi mateixa, convençuda que trobaria el pont que enllaça aquests móns, em vaig entregar, massa intrigada, era impossible fer marxa enrere ni parar aquest descobriment, subjugada per una força incondicional d’estimar i de donar. La vida em fa un regal, sense que sàpiga el què és adient fer. Li faig cas al meu cor, i prego amb l’esperança de ser mare algun dia.

copia-de-105web      
10003910_10202512585074224_21042677_n       oo1web

Creuo el país, busco el lloc on els nens « m’esperen », suporto les tribulacions de la vida a l’estranger sense conèixer ni dubtar del Camí; sentint recursos infinits i alegria, vaig arribar a REO. Em presenten les bones persones, m’enamoro d’aquest poblet, dels nens que m’envolten amb mirades intrigades per a la dona blanca que sóc. Em diuen « Nassara, Nassara la Benvinguda » (Nassara vol dir la blanca). Somniava desperta; estava encantada, ja havia arribat!

Aquesta és la meva història! Dono gràcies a la vida cada matí i em quedo fascinada.

Vaig anar descobrint pas a pas el Burkina Faso i els seus habitants, les seves tradicions. Vaig entendre les seves dificultats per viure amb tan poc, sobretot vaig entendre la importància de creure que demà la pluja inundarà els camps, creure en dies millors. No baixar mai els braços…M’he trobat amb gent excepcional, tan presents, actius i creatius.   

Per la nit quan es posa el sol, el cant dels ocells els hi fa d’orquestra als homes savis, que expliquen la seva història ancestral, com una biblioteca viva. Els escolto sense perdre’m una paraula. Sento les vibracions del meu cor que concorden amb el seu.

Savis i respectats, aquests homes perpetuen els seus usos i costums. El fargaire, feina ancestral, el bronzer, el treball de les dones, la plega de les nous de karité, el filat del cotó, la terrissa sense motlle amb peces úniques, delecten cada instant. Els Griots també hi són. Em quedo sorpresa amb tots aquests Arts! Els tam-tams ressonen i m’encisen en aquest país de planícia. Veig l’horitzó!

Els nens poc tapats t’observen i et donen ganes d’ajudar, d’estimar i de compartir. Tenen una panxeta rodona per culpa de la malnutrició. La bondat i la dignitat són la seva força. La terra vermella t’ensenya, et forja… Llavors, Àfrica i tota la seva VIDA s’endinsa en tu i no et deixa anar. Fa part de tu!

Viure La Presència, per cert el mot màgic a Àfrica és « presentment aquí ». A l’Occident, el present s’aprèn. Aquí, es viu!

En la presència del silenci que és tan significatiu, també hi ha el sofriment que anima la voluntat de tirar endavant.

Les conseqüències de la manca d’accés a l’aigua i als serveis essencials tal i com la higiene o el sanejament provoquen carències en les poblacions que tindran repercussions catastròfiques en les seves vides.

Hem tingut l’ocasió d’instal·lar una bomba d’aigua a l’escola de Sandié, en la selva. L’utilitzen els estudiants i tota la població.

Déu meu! Quanta força he trobat en aquesta terra, bressol de la humanitat, on les dones, els nens i els homes han de sobreviure al seu destí!

Aquest poble és fort, les seves dones són fortes, m’han ensenyat la resistència i la perseverança…GRÀCIES!

logo haute definition

Q – Perquè l’Àfrica?

Aline S. –Una casualitat, o una força va guiar els meus passos!

Somniava amb la llibertat. Un dia, vaig em va convidar al Burkina Faso una associació que es diu els “Poetes Sense Fronteres”, per fer el reportatge fotogràfic d’una escola que havia construït a Kokologho.

L’Àfrica, el continent de les Arts i les Tradicions, i dels Nens. Sobretot els nens, perquè tenia una especial sensibilitat per a ells ; el meu marit i jo no podíem donar la vida des de feia vuit anys. Així és! La vida té les seves raons ben amagades i al seu lloc exacte. En aquestes mirades de nens, que reflecteixen l’ànima, per la voluntat i la força del pensament, vaig saber que algun dia donaria la vida a la meva filla Cristal.

Una associació de fraternitat, amb un recorregut atípic, « Un pas cap a la felicitat », és el títol del llibre que estic

escrivint, tan sols podien néixer al mateix temps en què jo portava la VIDA.

Q – Quins són els objectius i la voluntat de la vostra Associació?

Aline S. – Tenim varis objectius, relativament diversos, que s’uneixen en la nostra associació, però les seves diversitats

generen una sinèrgia molt benèfica entre ells.

– Aportar la nostra ajuda als nens necessitats, els nostres coneixements i les nostres experiències.

– Aportar la instrucció, l’escolarització, l’aprenentatge dels oficis escollits.  

– Sensibilitzar els habitants del poble a no fer discriminació racial.

– Aportar un plus, al desenvolupament econòmic de la regió del Sanguié, creant ocupació.

– Ajudar les agrupacions de dones del poble, facilitar-les-hi la feina comprant el material necessari per a elles.

– Exportar productes naturals tal i com la mantega de karité i altres olis vegetals…

Q – Com concretar les accions de «Dalmates Sense Fronteres » prop de les estructures escolars o dels estudiants?

Aline S. –Es realitzen intervencions benèvoles en l’àmbit escolar, a través dels materials informàtics i les seves aplicacions com un « Power Point », vídeos i conferències. Els nens andorrans o europeus reaccionen bé, es queden sobretot sorpresos i tenen ganes de conèixer i intercanviar amb els nens africans, i sobretot ajudar-se mútuament.

Els nens occidentals proposen enviar aigua a l’Àfrica, és infantil però sà! Llapis, diuen que en tenen prou, material escolar, sabates…

La curiositat i la sinceritat animen el seu cor, encara no estan enganxats pel sistema malauradament egoista en el què estem formatats!

Aquesta aproximació permet als nens entendre la importància dels lligams de solidaritat i els projectes veuen la llum!

img_20151022_193343web

 

12291833_10206672452548311_8246042756980681519_o

Q – On es situa el camp d’acció? Quines accions es realitzen?

 

Aline S. –El nostre camp d’acció es situa a REO, en un poble de la selva, a 120 km al sud de Ouagadougou, la capital del Burkina Faso. La nostra associació està agermanada des del 1999 amb l’associació local els « Amics dels Nens Necessitats », el President de la qual és l’Eugène Bamouni, director de l’escola primària de Sandié. Treballem de la mà, en total confiança.

Arrel de les nostres intervencions a Andorra en l’àmbit escolar:

Conferències, exposicions i diaporames, recollim material, llibres, ordinadors, roba, sabates etc. que enviem a l’ Eugène Bamouni, el nostre corresponsal local a Réo al Burkina Faso, mitjançant contenidors.

La participació d’estudiants del Lycée Comte de Foix d’Andorra, al 2008, va permetre a l’escola de Sandié al Burkina faso, proveir el poble amb una bomba d’aigua, una biblioteca, ordinadors i una formació per als aprenents del Burkina i impartida pels estudiants andorrans.

Estudiants de l’IUT de Comerç de Lyon i estudiants d’Andorra van marxar al Burkina el proppassat mes de juliol del 2018 per tal de descobrir, veure i col·laborar amb  « Dalmates Sense Fronteres » amb la idea d’ajudar l’empresa NATURACORPS a desenvolupar un mercat « EQUITABLE, SOCIAL i SOLIDARI ».

dscf1958web 

Organitzem a Andorra i a Europa varis projectes, com fires, exposicions, conferències ART – DECORACIÓ – ÀFRICA (Sala d’Ordino).

Però també construïm dos llocs de vida tal i com:

-Un Centre institut dedicat a les formacions d’art (teixidura, cotó ecològic, costura, bàtiks, treball del bronze etc.) i una sala d’alfabetització. Aquest centre institut s’està construint en una parcel·la de terreny de l’associació regalada per un Savi del poble, sector 4 a Réo. Tenim un pou, arbres fruiters, un viver, una casa pel guarda i un cobert pels planters.

Venem directament des del nostre viver, arbres, planters, plantes medicinals, fruites i verdures. Aquest estalvi ens permet ja tenir una certa autonomia i facilita el progrés de la construcció del centre de formació.

-Un taller laboratori de transformació de les nous de l’arbre del karité en mantega de karité, i altres olis vegetals.  

L’Eugène Bamouni, també treballa per l’Àfrica verda i l’ecologia amb l’associació « Els amics de la Natura » en una zona protegida, amb un hort experimental. Avancem de la mà, per una col·laboració ecològica i sostenible del territori.

Les obres del Centre institut quasi bé s’han acabat, esperem acollir aviat els nostres aprenents en els nostres locals!

Moltes gràcies al Govern d’Andorra i a tots els actors que s’han unit a aquesta aventura solidària i humanitària tan bonica,

SENSE LA QUAL, MAI NO HAURIA POGUT AVANÇAR SOLA.

Aline S. i els seus col·laboradors 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dalmates Voyages t’acollirà durant les pròximes estades organitzades al “País dels Homes Íntegres” tradueix el Burkina Faso

En el marc associatiu i de Turisme Verd, DALMATES VOYAGES organitza viatges al « Cor dels pobles burkinesos». De descoberta en descoberta, potser que aquests viatges « iniciàtics » s’adeqüin amb tu? I si també tens ganes de descobrir-te…llavors el nostre CONCEPTE DE VIATGE està fet per a tu! Al llarg de les trobades, de les vetllades i intercanvis amb els nostres amics burkinesos, sentiràs que alguna cosa se’t està escapant : el Temps !

El temps té un altre valor, el control clàssic d’aquest ja no és vàlid. Deixar el rellotge, l’agenda i les maletes, aquest serà el primer brífing. L’inici d’aquesta aventura et sorprendrà ! Guiat dia darrera dia, sortiràs d’un temps habitual. Faràs un gir cap al SENTIT…es suavitzaran les teves impaciències, els teus desitjos. Tenim una experiència d’uns quants anys en aquest tipus de viatge (grups, estudiants, amics, etc.), l’ Eugène Bamouni i jo mateixa et guiarem.

Aquests viatges són « a la carta », a elecció del grup. 

A Réo, al nostre poble, ens allotjarem en cases permanents de planta baixa, amb vàries habitacions airejades, mosquiteres a les finestres i un jardí, en un marc molt agradable, « al cor del poble » prop del mercat que té lloc tres dies a la setmana. Farem les nostres compres de menjar conjuntament, a fi de conèixer i xerrar amb els habitants. 

Al Burkina, la llengua oficial és el francès, més de seixanta ètnies conviuen en un estat de ment serè i lliure. A Réo, conviurem amb els Gourounsis i el seu llenguatge xiulat : el Léllé. 

A l’ombra dels mangos, moment de serenitat, trobarem les dones que venen el seu « Dolo », la cervesa local fabricada amb mill, aquest mateix cereal que també entra en la preparació del plat nacional del Burkina Faso, el « TÔ ».

Els paisatges bucòlics cridaran la nostra atenció, les llacunes amb cocodrils sagrats de Sabou (Lacoste no existeix al Burkina), els elefants salvatges de Boromo, prop del riu Mouhoun en la selva, ens portaran cap a altres parts… L’Àfrica és una unió de paradoxes que fluctuen entre alegria i tristor. 

Sols amb nosaltres mateixos, trastornats per tantes emocions… Brollaran algunes llàgrimes per alliberar-nos. Increïble equilibri de belleses i realitats. 

De cop i volta, en aquesta selva, nens descalços trets del no-res, apareixeran amb les seves safates col·locades sobre el cap, carregades de fruita i de llaminadures amb sèsam, per confortar-nos amb la dolçor dels mil sabors africans…

En una onada d’amor, d’unió i de fraternitat, el món serà UN.

L’Aline i el seu Equip

Uneix-te a nosaltres i comparteix aquests moments intensos que fan créixer!

Gràcies a la vida per deixar-me comunicar la meva fe, la meva passió envers la HUMANITAT.

CLIQUEZ ICI POUR NOTRE PAGE FACEBOOK

CONTACTE  aline.sennegon@gmail.com

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Close Menu
×
×

Cart